dimarts, 2 de setembre del 2008

MAS ESCAIOLA

















El Mas Escaiola 365 m. N 41º 44.002 E 1º 55.900 se situa al sud de la carretera de Navarcles a Talamanca. Seguint en la direcció cap a Navarcles, pocs quilòmetres abans d'arribar al conjunt Mare de Déu de la Concepció, s'agafa un trencall cap al sud, que creua el torrent del Güell per després seguir paral·lament el seu recorregut per un camí fins arribar al Mas Escaiola.
La vegetació de l'entorn del Mas Escaiola estava caracteritzada, abans de l'incendi de l'estiu de 2.005, pel predomini boscós del pi, però mantenint el marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia amb alguns camps encara conreats i amb presència de feixes i barraques de vinya.
A més, al costat de la casa existeixen edificacions auxiliars: el paller, els coberts per les cavalleries, quatre tines exteriors, dues, més ben conservades, a pocs metres de l'era i altres dues en la cruïlla del camí d'entrada al mas i l'indret que ocupava l'era.
Més enllà, al costat del torrent del Güell, també hi ha dos importants forns de calç i una de les bordes situada molt a la vora de la caseta del transformador que subministra la llum a una part d'aquesta contrada.
Aquesta masia va ser construïda a cavall dels segles XIV i XV.
En el fogatge de 1.497 Pere Cayola era el cap de casa del mas Escaiola, mentre que en l'any 1.553 el seu propietari és Jaume Scayola. En els documents dels anys successius la propietat està esmentada com "Manso Escaluñas" i fins l'any 1.862, es parla d'una "Tierra parte yerma y parte plantada de viña": de fet la pairalia era molt important i la seva producció de vi molt rica fins que la fil·loxera va malmetre aquest cultiu en tota la comarca del Bages.
En els cadastres dels anys 1.735 i 1.781 la casa resulta habitada per Joan Guix i Josep Guix i en aquest segle el Mas Escaiola ja tenia adherit el Mas Ubach, del qual possiblement, ja només quedaven les restes dels murs.
Ara el conjunt està abandonat i en mal estat de conservació, però manté la seva solidesa i fesomia estructural, apreciant-se totes les transformacions que ha sofert en el decurs dels anys. Aquestes modificacions, tot i ésser molt identificables, han amagat la imatge original d'aquest mas.

1 comentari:

lohen11 ha dit...

Jo em dic Escaiola de segon cognom i la família sempre deia que veníem d'aquest mas. M'ha fet gràcia tornar-lo a veure, jo l'havia vist de petit passant per la carretera. Amb el teu permís en faré un article a la viquipèdia.