LLOBEROLA

El poble de Lloberola 617 mts. 31T 364149 4638744 és a la part de tramuntana, a l'esquerra de la riera de Sanaüja. Al nucli de Lloberola hi ha les restes del castell de Lloberola, la parròquia, la rectoria i algunes cases.

El castell de Lloberola és documentat l'any 1149 quan n'era senyor Bernat Rotlan, que en aquesta data cedí al seu fill Bernat.
El 1172 posseïa el castell de Lloberola Pere Sanç de Llobera, que també tenia el castell de Llobera al Solsonès. El de Lloberola li previngué de la seva muller Dolça, i ell el tenia per Ramon Folc, vescomte de Cardona, que n'era el senyor superior. Fins a la fi del segle XIV ambdós castells anaren units en la senyoria, i s'esmenten el 1314 i el 1375, quan Ramon Folc incorporà al vescomtat de Cardona els seus castells i quan fou erigit al comtat de Cardona, respectivament.
El 1397, però, el castell de Lloberola era de Jaume Saciera i pertanyia a la vegueria de Cervera.
Al segle XV la senyoria de Lloberola pertanyia al Bastard de Cardona, que era germà natural del comte de Cardona i Prades. El 1736 la senyoria del lloc era de Miquel d'Agulló-Pinós i Lagarriga, marquès de Gironella, que residia a Barcelona. N'era batlle Magí Camats i els regidors eren Joan Padollers, Joan Reus i Francesc Cogorulls.
Del castell resten diversos murs i una torre de planta quadrada, però amb els angles arrodonits, que en prendre alçada es va fent més prima. L'església parroquial de Sant Miquel de Lloberola és a peu del castell i conserva algun vestigi antic, però fou reformada segons el gust neoclàssic. Del bisbat d'Urgell en origen, la parròquia fou donada al monestir de Solsona i, també, Masdenforn de Loberola. Posteriorment passaren a la mesa episcopal de Solsona. Pertanyen a la parròquia de Lloberola una gran dispersió de masos, situats molts d'ells entre bosc i terrenys escabrós.
Lloberola celebra la festa major per Sant Miquel, al mes de setembre, el Dilluns de Pasqua es fa un aplec a l'ermita de Santa Maria i el primer diumenge de maig se celebra la festa del Roser.

Podem trobar anterior al 1936, un retaule barroc de l'altar major de l'església parroquial de Sant Miquel, cremat el 16 d'Agost del 1936. Només s'han conservat algunes imatges com ara les de Sant Pere i Sant Pau.
També guarda uns antics sarcòfags gòtic que es troben a costat de la Torre de Lloberola, que pertanyen a la família Saciera de Cervera del segle XIV. Família de gran importància a la Segarra durant els segles medievals. Com a molts pobles, s'explica que els responsables de l'incendi porgaven les cendres per si de cas hi apareixien restes d'or.
L'església de Lloberola era rica en mostres d'escultura barroca i avui encara conserva el magnífic retaule del Roser a més d'altres imatges.

Un parell de documents ens assabenten que al final del segle XV el mestre de retaules Joan de Brusel·les féu una d'aquestes obres per a l'església de Lloberola. Aquest mestre creiem que era l'artífex Joan Troch, conegut, també, amb el nom de Joan de Brusel·les, que es troba documentat a Catalunya entre els anys 1509 i 1535. Ara sabem, doncs, que l'any 1500 ja treballava a Lloberola en la construcció d'un retaule. Atès que el segon document ens diu que el retaule, al començament del mes de febrer de 1501, ja es trobava acabat i col·locat al seu lloc, d'acord amb el contracte encara que hi faltava posar les ales i la diadema a Sant Miquel i la polsera del retaule, hem de suposar que l'obra estaria dedicada a Sant Miquel i que aniria destinada a l'altar major de l'església, ja que aquest sant és el titular de la parròquia de Lloberola. D'altra banda, aquest mateix document ens concreta l'import del retaule: 15 lliures i 10 sous.