REGAL A UNS AMICS

Els regals no sempre tenen de ser elements materials. Els millors regals són aquells, que per més anys que passin, perduren en el record de les persones més estimades.
Amb motiu d’una excursió de les quals solc fer per terres Bagenques i en aquesta ocasió, acompanyats pels amics Maria Lluïsa Sanarau i Pere Galí, va sortir a la conversa de que el pare d’en Pere, avui a la Glòria del Cel Sia, fou nascut a la masia que porta el nom de SERRATACÓ. En les seves paraules, vaig notar un cert aire de desig, ja que feia moltíssims anys que no hi havia estat.
Comentant aquest afer amb la meva esposa, vam decidir que el millor regal que podríem fer-los, era dur-los fins al peu de l’esmentada masia, i així va ser.
Sortíem tots quatre, quan el rellotge del campanar de Mura tocaven les vuit del mati del dilluns 18 d’Agost.
Haguéssiu tingut que veure els ulls d’aquesta parella, brillaven com els estels, i l’alegria estava a flor de pell. La meva esposa i jo estàvem més feliços que ells, sols pel fet, de poder compartir conjuntament aquests moments.
Iniciem el camí a bord del nostre Suzuki en direcció a Granera passant pel Coll de Lligabosses. Al arribar a Castellterçol, fem una petita aturada tècnica a La Violeta, és el moment de fer un cafè.
Continuem fent camí vers Sant Quirze Safaja. Al arribar al centre del poble, agafem el carrer que passa pel costat del cementiri per continuar pel camí de Barnils, al cap d’uns dos quilòmetres, trobem a l’esquerra del camí el mas anomenat Can Riera 700 mts. N 41º 44.143 E 2º 09.599, i prosseguim fins arribar al mas de SERRATACÓ.
Quan arribem aquí, ens venen a rebre tres gossos la mar d’amables. Com és normal en aquests casos val la pena prendre precaucions per no ser víctimes de la raça canina.
Per tal motiu, la primera en baixar del cotxe és la Pilar, la meva esposa. No és per dir-ho, però la Pilar és una experta en la comunicació d’aquesta espècie. S’entén millor amb els gossos, que no pas amb certes espècies humanes.
Al cap d’una estona de rondar per l’era del mas, jugar amb tots els cans i fer-nos amics, va venir a rebre’ns la Soledat.
Ah noi. Això fou el que menys ens imaginàvem. Tots pensàvem que persones com la Soledat i en el mon desnaturalitzat en que vivim, ja no s'en troben, però aquí es a on falla la regla, i que per anys falli.
La Soledat es va desfer en amabilitat, cortesia i recer. Des d’aquí vull retre-li el meu i més gran homenatge. Tu Soledat, no vas ser el gra de sorra que va contribuir a satisfer-nos. Tu vas ser la roca, que vas fer possible, que el nostre regal fos embolicat amb paper de full d’or per acabar donant als nostres amics, allò que és mereixen. Gràcies Soledat.
Vam fer un tomb per l’interior de la masia, a on tots plegats vam anar gaudint dels moments de records de la Maria Lluïsa i en Pere.
Despès d’intercanviar diferents aspectes de les nostres vides i com no, donar-nos les nostres adreces i les més enhorabones, continuem gaudint de l’exterior de la finca.
No molt lluny, i per ser més exacte a uns dos-cents metres abans d’arribar al mas, podem veure un monòlit que ens recorda la mort del Mossèn Domingo Barnils, que fou degollat per les tropes Napoleòniques l’any 1.809 durant la guerra del Francés. Aquest mossèn pertanyia al bisbat de Vic, en l’època que fou bisbe Francesc de Veyán i Mola.
A la part alta del monòlit, hi havia una creu de ferro, que es va conservar fins arribada la Guerra Civil (1936-1939).
La masia de Serratacó 770 mts. N 41º 44.736 E 2º 10.342, fou reformada l’any 1.677 i es troba situada dalt de la serra de Barnils. Els hereus d’aquest mas, eren els oficials del Sant Ofici del terme.
Dins la masia, resten les cendres d’en Pau, que va habitar la casa en èpoques passades. Desprès d’aquesta experiència, donem les gràcies a tothom i retornem plens de joia al nostre niu, les Valls del Montcau.

PANTÀ DE LA VALL

El Pantà de la Vall 612 mts. N 41º 41.200 E 2º 00.255 està situat a migdia de la Casa de la Vall, entre la carena de Sant Lleïr i la carena dels Emprius, recull les aigues dels torrents de la Vall i la Font de la Guineu.

RUÏNES DE CAL TOMÀS I CAL CINQUANTA

Cal Tomàs 453 mts. N 41º 42.106 E 1º 58.233. Aquestes ruïnes es troben al costat de Cal Serit, al Raval de Mura.

Són les restes d'un antic edifici del que només en queden dues parets. Està ubicat en un desnivell del terreny, de manera que el mur de tramuntana, aprofita la roca natural de la paret. Probablement l'estructura seria de planta baixa, planta pis i golfes sota teulada. Encara es pot veure l'arrencada d'una volta de rajols que cobriria la planta baixa, i es distingeixen dues crugies.

Davant les ruïnes, hi ha una barraca de vinya de planta quadrada, coberta amb teulada de pedra amb el sistema d'aproximació de filades, i una estructura de planta quadrada en ruïnes, que alberga una tina circular folrada amb rajols ceràmics, que poden pertànyer a la masia de Cal Cinquanta, que hi habia al seu costat.

Per la part posterior es poden observar uns olivars, així com al fons, unes balmes molt ben conservades.

DE LA VALL A LES REFARDES

Eren les 9 del matí del dissabte 2 d'agost. En aquesta ocasió i a fi de fer més fàcil l'excursió, ja que no disposàvem de molt temps, vam decidir tots els companys de caminada que el millor era, deixar un dels cotxes al camí d'Entreforcs i l'altre a la Casa de la Vall 620 mts. N 41º 41.536 E 2º 00.026

Iniciem el camí des de l'esmentada casa, en direcció al Pantà de Les Solanes 559 mts. N 41º 42.380 E 2º 00.516 passant pel Coll de la Creu Gener 617 mts. N 41º 42.036 E 2º 00.173. Arribats a l'esmentat pantà i un cop recreats amb la seva força majestuosa, he de reconèixer que és sensacional. Recull les aigües del torrent del Soler i del torrent de la Font d'Apolònia

Aclarir tant sols un fet, que possiblement doni lloc a confusió. Si feu cas del mapa del Centre Excursionista de Terrassa, aquest pantà el denomina com el pantà del Soler. Això no és cert. Aquest pantà està situat dins la demarcació de la masia de Les Solanes, d'aquí que el seu nom correcte, sigui el de Pantà de les Solanes.

Fet l'aclariment, continuem el camí en direcció a la masia de Les Refardes, sense oblidar que també dispossa d'un pantà anomenat Pantà de Les Refardes 533 mts. N 41º 42.775 E 2º 00.269. Aquest pantà és alimentat pel torrent de les Refardes.

Aquesta finca pertany al municipi de Mura (Bages) i està situada dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

La masia de Les Refardes-Gaiadea és molt més que una finca de Mura, a part d'una masia, és també un col·lectiu que treballa en favor de l'agroecologia, el foment de les energies renovables i l'impuls de la producció i el consum de varietats locals.

Podeu obtenir més informació, visitant la seva pàgina web: http://www.lesrefardes.com/

Iniciatives com aquestes són les que aquest país necessita, en comptes de tanta especulació.

A "CAVALL" ENTRE ARTÉS I CALDERS

El nom d'Artés es creu que pot provenir del llatí ARTIUM, que significa puig fortificat. Aquest fet es fonamenta en les proves de l'existència ja al segle VI d'una església fortificada al capdamunt del puig d'Artés, petit turó on es van assentar els primers pobladors, per anar baixant posteriorment al llarg de la vall.

Les restes de l'època clàssica són nombroses i permeten confirmar l'existència d'un poblament continuat durant set segles. Cal destacar el Jaciment de Matacans 350 mts. N 41º 46.962 E 1º 56.176, on se suposa l'existència d'una vila Ibèrica - Romana - Medieval.

Can Vila 340 mts. N 41º 47.256 E 1º 56.537 és una masia catalana que data del segle XIV, en l'interior del seu recinte es troba la capella de Santa Fe d'estil Neogòtic, Contemporània. Avui aquesta masia, ha estat convertida en restaurant, on àpat, servei, ambientació i amistat s'uneixen per ser perfectes.

Molt a prop, es troba el Jaciment de la Torre del Turó del Pla de Can Vila 352 mts. N 41º 46.833 E 1º 55.928 d'estil Medieval i envoltat per vinyes.

Ja dins el terme de Calders, trobem el Centre d'Art i Sostenibilitat del Forn de la Calç de Calders 368 mts. N 41º 46.758 E 1º 56.648, vol ser un punt de trobada entre cultura, historia i sostenibilitat. Envoltat de natura, s'han recuperat uns antics Forns de Calç per la seva singularitat, estat de conservació i valor arquitectònic i industrial, amb l'objectiu d'establir un centre d'art contemporani i sostenibilitat a la comarca del Bages.

El Centre es vol dedicar a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, en totes les seves vessants conceptuals i formals, especialment en les relacionades amb l'ecologia i el medi natural, tenint molt en compte les característiques físiques del lloc: antiga pedrera, medi natural ben conservat, bona relació entre natura i activitat humana i especialment la singularitat dels forns de calç. Trets carecterístics i diferenciadors d'aquest Centre.

El Centre d'Art i Sostenibilitat, te pensat disposar d'una sala permanent on s'exposarà un recull històric i tècnic dels forns de calç de Calders.

Un espai d'exposicions temporal on s'acolliran, projectes diversos al llarg de l'any: pintura, escultura, fotografia, instal·lacions i projectes multimèdia.

Un espai escènic a l'aire lliure, a on es programaran activitats de teatre i musica.

Elements Bío-arquitectònics i tècnics sostenibles amb caràcter demostratiu.

Tallers sobre tecnologia, creació i pensament contemporani adreçats a estudiants, creadors i artistes.

A un quilòmetre del Centre d'Art, es troba la masia de Torre-Cabota, on es pot veure la capella de la Mare de Déu de Fàtima 436 mts. N 41º 47.099 E 1º 57.607, que data de l'any 1.681.